Un estudi de referència per a la política fiscal en energia solar

En el marc del període 2025–2026, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha situat la transició energètica local com un repte prioritari. En aquest context, la Diputació de Barcelona ha impulsat un procés d’anàlisi per avaluar l’impacte real de les bonificacions fiscals de l’Impost de Béns Immobles (IBI) en la promoció de les instal·lacions fotovoltaiques.

Aquest procés respon a la necessitat de disposar d’evidències sòlides sobre l’efectivitat, eficiència i equitat d’aquest instrument fiscal. En una primera fase, es va elaborar l’estudi d’avaluació d’impacte, desenvolupat per la consultora KSNet, que ha permès analitzar els resultats de la política aplicada pels municipis. Les conclusions es van presentar el 12 de març a El Prat de Llobregat, en el marc de l’Assemblea General de la Xarxa.

Principals resultats: una política efectiva amb reptes d’equitat

Els resultats confirmen que les bonificacions de l’IBI han estat una eina efectiva per fomentar l’autoconsum fotovoltaic a escala local. En particular, s’associen a un increment de fins al 30% en la implantació de sistemes fotovoltaics en habitatges i generen un elevat efecte palanca sobre la inversió privada (10€ d’inversió privada per cada euro bonificat).

Tanmateix, l’anàlisi també mostra que aquest impacte no depèn tant de la intensitat de la bonificació com del seu disseny administratiu, posant de relleu la importància de definir mecanismes simples i estables en el temps.

Des del punt de vista financer, la política es considera globalment sostenible, tot i que els municipis amb menor capacitat recaptatòria poden ser més vulnerables a la pèrdua d’ingressos. A més, es detecta un clar biaix regressiu: aproximadament el 80% dels expedients bonificats corresponen a habitatges unifamiliars, fet que evidencia una concentració dels beneficis en llars amb major capacitat econòmica.

Aquestes limitacions també es reflecteixen en la dificultat d’encaix de les comunitats energètiques dins del model actual. L’IBI està pensat principalment per beneficiar persones propietàries, mentre que les comunitats energètiques responen a models col·lectius amb participants diversos, incloent-hi llogaters i inversions compartides,  i amb participacions individuals sovint reduïdes. Aquesta complexitat fa que els criteris tradicionals de bonificació no s’hi adaptin bé, evidenciant la necessitat d’evolucionar els instruments fiscals per reconèixer millor aquests models distribuïts. En aquest context, la reforma introduïda pel Reial decret llei 7/2026 obre noves possibilitats perquè els ajuntaments puguin dissenyar bonificacions específiques per a comunitats energètiques.

De l’avaluació al redisseny: cap a un model més eficient i just

A partir d’aquests resultats, s’ha desenvolupat una segona fase centrada en la continuïtat i el redisseny de les bonificacions, amb l’objectiu d’adaptar aquest instrument als reptes d’una transició energètica més justa i inclusiva.

Aquest treball, elaborat per BATEC amb la participació d’Aiguasol, es basa tant en l’anàlisi tècnica com en processos participatius i entrevistes a diversos agents del sector, aportant anàlisi i coneixement tècnic tant en la fase d’avaluació com en la definició de propostes de millora. La nostra contribució s’ha centrat en identificar oportunitats per millorar l’eficiència i l’equitat del model, així com en el disseny de mecanismes que permetin ampliar l’accés a l’autoconsum solar, especialment en entorns urbans i per a col·lectius amb més dificultats.

Les propostes resultants s’articulen al voltant de tres grans eixos.

• L’homogeneïtzació i simplificació del model, amb criteris harmonitzats entre municipis, procediments administratius més àgils i una reducció de les càrregues documentals. També es proposa establir marcs temporals clars i estables que aportin seguretat jurídica a la ciutadania.
• L’optimització econòmica de la bonificació, introduint topalls per garantir la sostenibilitat pressupostària i prioritzant esquemes més moderats en intensitat i temporalitat, amb una durada orientativa de dos a tres anys.
• La incorporació de criteris d’equitat i selectivitat, modulant la intensitat de les bonificacions segons diferents criteris com podrien ser el valor cadastral o la tipologia d’habitatge, així com prioritzar edificis plurifamiliars i projectes d’autoconsum col·lectiu amb una intensitat major de la bonificació. També es planteja limitar l’accés a la bonificació per a habitatges que consitueixin residència habitual,  per evitar la concentració d’ajuts en segones residències.

Impulsar una fiscalitat energètica més efectiva i inclusiva

L’anàlisi posa de manifest que, tot i la seva eficàcia, la bonificació de l’IBI presenta limitacions per abordar reptes com la vulnerabilitat energètica o les barreres d’inversió inicial. 

Per això, es proposa complementar aquest instrument amb altres polítiques, com subvencions directes per a llars vulnerables, la creació de fons climàtics municipals o el suport a comunitats energètiques locals. Aquestes poden esdevenir una eina clau per garantir una participació més inclusiva, incorporant mecanismes com quotes reservades o finançament públic parcial. Així mateix, es planteja reforçar la corresponsabilitat fiscal a escala supramunicipal per garantir la sostenibilitat dels municipis amb menys recursos.

El conjunt del treball evidencia que les bonificacions de l’IBI són una eina útil per impulsar l’autoconsum fotovoltaic, però també que cal evolucionar cap a models més sofisticats, capaços d’integrar criteris socials i territorials. 

Unes bonificacions ben adaptades poden actuar com a palanca per democratitzar l’accés a l’energia, impulsar l’autoconsum compartit i facilitar la participació de col·lectius fins ara menys presents en la transició energètica.

En aquest sentit, es consoliden les bases per avançar cap a una fiscalitat energètica més intel·ligent, eficient i justa, que contribueixi a accelerar la descarbonització sense generar noves desigualtats. Des d’Aiguasol, reafirmem el nostre compromís amb el desenvolupament de polítiques públiques innovadores que facin possible una transició energètica real, inclusiva i sostenible.