Durant dècades, el debat sobre els boscos ha estat focalitzat gairebé exclusivament en l’extinció dels incendis forestals. Tanmateix, el foc és sovint la manifestació final d’un problema estructural: anys d’abandonament i de manca de gestió activa. Reduir el risc de grans incendis implica actuar sobre aquesta causa profunda, caracteritzada per boscos massa densos, amb excés de combustible i una diversitat d’usos cada vegada més reduïda.

La biomassa forestal com a vector estratègic

La valorització de la biomassa forestal, en el marc d’una gestió sostenible, emergeix com una eina essencial per revertir aquesta situació. El seu aprofitament permet:

• Disminuir la densitat i la continuïtat del combustible forestal.
• Recuperar paisatges en mosaic agroforestal més resilients als efectes del canvi climàtic.
• Convertir un excedent forestal infrautilitzat en una font d’energia renovable, local i competitiva.

Aquesta aproximació suposa un canvi de paradigma: cal deixar de concebre el bosc únicament com un espai a protegir o com un risc quan crema, i començar a entendre’l com un actiu territorial capaç de generar activitat econòmica, ocupació i energia de proximitat. L’ús energètic de la biomassa residual permet prioritzar la prevenció, dotar de rendibilitat els treballs forestals i assegurar-ne la continuïtat.

L’experiència d’Aiguasol: planificació tècnica i viabilitat

A Aiguasol, cooperativa de treball amb més de 25 anys d’experiència en el sector energètic, hem constatat que aquest canvi de mirada és viable quan es combina una planificació territorial rigorosa amb anàlisis tècniques i econòmiques sòlides.

N’és un exemple l’estudi elaborat conjuntament amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, orientat a definir un model integrat de gestió forestal i aprofitament energètic de la biomassa generada en els treballs de prevenció d’incendis a les Muntanyes del Baix. El model proposat ha contemplat:

• La identificació dels projectes de xarxes de calor i calderes de biomassa en els municipis.
• El dimensionament de calderes i xarxes de calor per abastir edificis públics, amb una anàlisi detallada de costos associats.
• L’avaluació de la viabilitat tècnica i econòmica del model organitzatiu per a la recollida, processament, emmagatzematge i distribució d’estella forestal. S’han estimat els costos d’inversió i d’operació, i definit preus òptims de compra i venda d’estella.

Les anàlisis realitzades —dimensionament de calderes, estudi de demanda energètica i identificació de possibles xarxes de calor de districte— indiquen períodes de retorn de la inversió d’entre 10 i 12 anys. Aquesta viabilitat econòmica permet connectar directament la gestió forestal preventiva amb la reducció d’emissions i la descarbonització del parc públic d’edificis.

El projecte suposa un triple impacte positiu: econòmic (generant activitat i ocupació local), ambiental (reduint emissions i riscos d’incendi), i social (fomentant la cohesió territorial i la implicació dels municipis).

Més enllà de la prevenció, la gestió forestal esdevé una estratègia per transformar els boscos en motors de resiliència, sostenibilitat i cohesió territorial, demostrant que cuidar el territori és invertir en un futur més segur i pròsper.