Barcelona avança cap a un model urbà més sostenible i energèticament eficient. Un pas clau en aquesta direcció és la Instrucció municipal de generació renovable, que obliga a que qualsevol nova actuació urbanística —com noves illes, passeigs o places, entre d’altres— incorpori estratègies per maximitzar la generació d’energia fotovoltaica a l’espai públic. L’objectiu: aprofitar el recurs solar disponible i reduir la dependència d’energies fòssils, tot integrant la tecnologia en el disseny urbà.

Aprofitar el sol sense renunciar al disseny

A Aiguasol oferim un servei especialitzat especialment dirigit a arquitectures que volen assegurar-se que els seus projectes compleixin aquesta normativa, sense comprometre la qualitat urbana ni el disseny de l’espai públic. El nostre servei inclou:

• Anàlisi del recurs solar i del potencial fotovoltaic de l’àmbit d’actuació.
• Estudis d’assolellament i ombreig, tenint en compte edificis, voladissos i vegetació.
• Avaluació de la viabilitat de solucions fotovoltaiques, com pèrgoles integrades a places i interiors d’illa.
• Comparativa d’escenaris d’implantació, per trobar l’equilibri òptim entre generació energètica, funcionalitat i integració paisatgística.
• Avantprojecte de la instal·lació fotovoltaica, la definició dels equips específics i els costs associats a la seva integració. 

Un exemple destacat és el Projecte d’urbanització del subsector 6 del PERI Llull Pujades Ponent (22@), on vam analitzar el recurs solar a l’interior de l’illa i vam definir l’emplaçament òptim d’una pèrgola fotovoltaica a partir de tres escenaris estratègics, escollint l’opció òptima i consensuada amb els nostres clients.

Metodologia Aiguasol: rigor tècnic i urbanístic

El nostre enfocament combina simulacions avançades, modelització 3D i dades climàtiques locals per garantir resultats precisos i aplicables. Al Projecte d’urbanització del subsector 6 del PERI Llull Pujades Ponent (22@), el repte no era només demostrar que hi havia recurs solar suficient, sinó determinar on i com integrar una pèrgola fotovoltaica sense comprometre la qualitat urbana de l’interior d’illa. La metodologia aplicada es va estructurar en quatre fases clau:

1. Comprensió precisa del context urbà

Es va elaborar un model tridimensional simplificat de l’àmbit que incorporava:

• Els volums edificats perimetrals.
• Les cotes de l’espai lliure interior.
• Elements generadors d’ombra (cornises, voladissos, etc.).
• El creixement previst de l’arbrat segons la proposta d’urbanització.

Aquest model va permetre analitzar amb rigor les ombres projectades al llarg de l’any i entendre com la configuració volumètrica condicionava realment el potencial fotovoltaic.

2. Anàlisi horària d’assolellament

A partir del model 3D i de dades climàtiques locals de Barcelona (any meteorològic típic), es va realitzar una anàlisi horària d’irradiància sobre una malla de punts situada a 3,5 m d’alçada —la cota prevista de la pèrgola.

Per a la simulació energètica es va utilitzar System Advisor Model (SAM), eina de referència en l’avaluació de sistemes fotovoltaics connectats a xarxa, que permet integrar geometria urbana, condicions climàtiques i paràmetres reals d’equipament.

Aquest treball va permetre generar un mapa d’assolellament anual, identificant:

• Zones amb ombres permanents o molt freqüents.
• Franges amb elevada recurrència d’hores d’irradiància útil.
• Un corredor central amb bon equilibri entre exposició solar i funcionalitat urbana.

L’anàlisi no només validava la viabilitat fotovoltaica de l’interior d’illa, sinó que es convertia en una eina objectiva per comparar alternatives.

3. Definició i comparativa d’escenaris

Sobre aquesta base es van analitzar tres escenaris d’implantació:

• Escenari A – Òptim urbanístic: ubicació coherent amb els recorreguts, les zones d’estada i la integració paisatgística.
• Escenari B – Orientació optimitzada: ajust de la inclinació i orientació mantenint la posició en planta.
• Escenari C – Òptim de generació: desplaçament cap a la zona amb màxim recurs solar identificat pel mapa d’assolellament.

L’estudi comparatiu va permetre quantificar la producció anual, les pèrdues per ombreig i el rendiment global de cada opció.

El resultat va ser especialment rellevant: la diferència de producció entre l’escenari urbanísticament òptim (A) i l’escenari de màxima generació (C) era energèticament reduïda, mentre que l’impacte en la qualitat urbana i funcional de l’espai era significatiu.

4. Decisió basada en l’equilibri energia–ciutat

L’anàlisi va demostrar que:

• L’escenari A disposava de recurs solar suficient per justificar plenament la instal·lació.
• La millora energètica potencial de l’escenari C no compensava la pèrdua de coherència urbanística.
• L’orientació teòricament òptima (sud) no sempre implica millor resultat en entorns urbans complexos, on les ombres condicionen el comportament real.

Així, la metodologia va permetre objectivar la decisió de projecte, garantint el compliment de la Instrucció municipal de generació renovable i assegurant un equilibri òptim entre producció energètica, confort climàtic i qualitat de l’espai públic.

Urbanisme sostenible i energètic

El nostre servei garanteix que els projectes d’urbanització compleixin la normativa municipal i, alhora, converteixin l’espai públic en un veritable actiu energètic. D’aquesta manera, impulsem una Barcelona més sostenible, eficient i resilient, on l’urbanisme esdevé part de la solució per afrontar els reptes climàtics i energètics del futur.