El 17 de juliol de 2026, la Comissió Europea va presentar l’Electrification Action Plan (EAP). El pla vol que l’electricitat cobreixi el 46% del consum final d’energia de la UE el 2040, el doble del 23% en què està estancada des de fa una dècada.
Tres mesos després, el debat se centra en com aplicar-lo al territori. Aquí l’EAP dona un senyal que ens interessa especialment: les xarxes de calor i fred han de cobrir el 15% de la demanda de calor de la UE el 2030, la calor residual n’ha de cobrir l’11% el 2050, i la Comissió anuncia un Pla d’Acció de Calor i Fred.
Des d’Aiguasol, cooperativa d’enginyeria i consultoria energètica, llegim l’EAP des de la feina que ja fem. Electrificar la calor i el fred serà més eficient, alleugerirà la xarxa elèctrica i serà més just si es fa amb xarxes tèrmiques, amb comunitats energètiques i amb planificació local.
Xarxes de calor i fred electrificades: més calor i fred per cada kWh
Electrificar la calor no vol dir només canviar calderes per bombes de calor individuals. Les xarxes de calor i fred amb bombes de calor de gran potència aprofiten fonts que un edifici sol no pot fer servir: aigua freàtica, aigua de mar, aigües residuals o calor residual industrial. Amb emmagatzematge tèrmic, poden desplaçar el consum elèctric a les hores amb més generació renovable.
L’EAP ho reconeix. Segons Euroheat & Power, el pla atribueix a les xarxes de calor i fred un paper clau per reduir els costos del sistema energètic i accelerar l’electrificació d’edificis i indústria. Energy Cities hi afegeix que les solucions col·lectives i de districte alleugereixen la pressió sobre la xarxa elèctrica.
Barcelona ja avança en aquesta direcció. El setembre de 2026, Districlima va inaugurar la Central Bogatell, que produeix fred amb aigua de mar i suma 56 MW frigorífics, 14 dels quals d’emmagatzematge. L’Ajuntament impulsa també una nova xarxa a La Sagrera amb bombes de calor d’alta eficiència, aigua freàtica del Besòs i energia solar. Al nou barri de La Mercedes, a Sant Andreu, hem redactat el projecte d’una xarxa de calor i fred electrificada i independent, i hem acompanyat Conren Tramway, la promotora, en el desenvolupament del masterplan.
Com a coordinadors del projecte LIFE IncentEU, treballem amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Eurométropole de Strasbourg i l’Ajuntament de Tallinn en més de 15 plans d’inversió per a xarxes de baixa temperatura. Són xarxes alimentades amb calor renovable i residual, amb un pes creixent de les bombes de calor de gran potència i amb emmagatzematge tèrmic per aportar flexibilitat. La metodologia comuna de mapatge tèrmic, prefactibilitat i models tècnics, financers i de governança vol fer aquests projectes finançables i replicables.
En clima mediterrani, la mateixa infraestructura cobreix una demanda de fred que creix amb cada onada de calor. Una xarxa que produeix calor i fred alhora aprofita la calor extreta en refrigerar, cosa que una instal·lació individual difícilment pot fer.
Comunitats energètiques: compartir també la calor i el fred
La calefacció i la refrigeració són la meitat del consum final d’energia de la UE i la major part del consum de les llars. Tot i així, en la nostra experiència amb projectes d’autoconsum compartit, la majoria de comunitats energètiques només comparteixen electricitat.
Incorporar-hi calor i fred renovables canvia l’escala del benefici. Una bomba de calor compartida, un camp geotèrmic o una petita xarxa tèrmica de barri converteixen els excedents fotovoltaics en calor i fred que es poden emmagatzemar. Augmenta l’autoconsum, s’injecta menys energia en una xarxa de distribució sovint congestionada i baixa la part més gran de la factura energètica de la llar. A més, la comunitat energètica és un bon vehicle de governança per a les xarxes tèrmiques de barri: propietat compartida, preus transparents i més acceptació social.
Aquesta direcció encaixa amb el marc europeu. El Pla d’Acció de Comunitats Energètiques de 2026 vol multiplicar per deu la capacitat instal·lada per comunitats energètiques el 2030. L’EGEC, per la seva banda, celebra que l’EAP actuï sobre l’emmagatzematge tèrmic, el refredament geotèrmic passiu i les bombes de calor geotèrmiques en edificis públics.
A La Mercedes, la intenció és que els edificis es connectin a una comunitat energètica per cobrir les necessitats d’electricitat i de climatització, amb un model de desplegament que encara està per definir. A La Bordeta, on coordinem la comunitat energètica CELB des de 2022, aquest és el pas que volem explorar: passar de compartir quilowatts hora elèctrics a compartir també confort tèrmic.
Plans locals de calor i fred: on l’EAP es fa territori
Els plans locals de calor i fred són l’eina que converteix els objectius de l’EAP en decisions concretes. La Directiva d’Eficiència Energètica obliga els municipis de més de 45.000 habitants a elaborar-los. L’EAP hi dona suport a través de l’European City Facility, amb una primera fase de 15 milions d’euros per a 180 plans i l’objectiu d’arribar a 1.000 plans preparats per a la inversió.
Un bon pla respon preguntes que cap edifici pot respondre sol: on té sentit una xarxa de calor i fred i on una bomba de calor individual, quines fonts renovables i residuals hi ha a cada barri, i com s’ha de coordinar tot plegat amb la xarxa elèctrica de distribució. Així l’electrificació es desplega de manera ordenada, i no edifici a edifici.
Aquest és l’enfocament que apliquem als plans de Madrid, Milà, Irun i Hondarribia. Identifiquem les mesures necessàries i en projectem el desplegament tenint en compte la realitat socioeconòmica de cada barri i la capacitat dels equips tècnics municipals que l’han d’executar. Els plans d’inversió d’IncentEU són el pas següent: convertir les zones identificades en projectes amb model de negoci i finançament, que és exactament el que l’European City Facility vol impulsar.
Al sud d’Europa, aquests plans han d’incloure el fred amb el mateix pes que la calor. L‘EGEC recorda que el futur Pla d’Acció de Calor i Fred ha d’abordar la necessitat creixent de refrigeració eficient, i a Barcelona les xarxes s’amplien sobretot per cobrir una demanda de fred creixent.
Flexibilitat: gestionar bé l’emmagatzematge
L’EAP reconeix que la capacitat de la xarxa elèctrica és un dels grans límits de l’electrificació, i hi respon amb flexibilitat: reformar els peatges d’accés, accelerar el desplegament de comptadors intel·ligents i integrar les bombes de calor en els mercats de resposta a la demanda.
La clau és com es gestionen les bateries i els acumuladors tèrmics. A Aiguasol desenvolupem sistemes de control que optimitzen en temps real la càrrega i descàrrega de l’emmagatzematge elèctric i tèrmic, amb criteris econòmics (variabilitat dels preus de mercat) i ambientals (màxim ús d’energia renovable i mínimes emissions).
Ho estem aplicant als projectes CERCOOP BAT, amb la cooperativa Fruits de Ponent d’Alcarràs, i INNECOB, amb la comunitat energètica de La Bordeta, on optimitzem el control de bateries vinculades a sistemes d’autoconsum col·lectiu. Aplicat a una xarxa de calor i fred o a una comunitat energètica amb emmagatzematge tèrmic, el mateix enfocament converteix la demanda de calor i fred en flexibilitat per al sistema elèctric.
Electrificar amb xarxes, comunitats i plans
L’EAP marca el rumb cap a una Europa menys dependent dels combustibles fòssils. Perquè arribi a la calor i al fred, la meitat del consum d’energia, cal fer-lo aterrar al territori amb tres eines: xarxes de calor i fred electrificades, comunitats energètiques que comparteixin també energia tèrmica, i plans locals de calor i fred que ordenin les inversions i es coordinin amb la xarxa elèctrica.
Des d’Aiguasol hi treballem cada dia amb ajuntaments, àrees metropolitanes, comunitats energètiques i inversors, perquè la transició sigui eficient, finançable i justa.