El sector de l’edificació continua sent una peça clau dins la política climàtica europea, donat que consumeix prop del 40% de l’energia i és responsable de més d’un terç de les emissions de CO₂. Amb un pes tan gran, no n’hi ha prou amb petits canvis, ha d’haver-hi un canvi de rumb en la manera en què es construeixen, es rehabiliten i es viuen els edificis. L’esborrany del nou Codi Tècnic 2026 amplia la mirada del que es considera sostenibilitat i s’alinea amb les peticions de l’EPBD.
Durant dues dècades, la Unió Europea ha anat construint un marc normatiu cada vegada més exigent, des de l’EPBD de 2002 fins a la Directiva de 2024, però el focus real ha estat gairebé sempre el mateix: reduir el consum energètic durant l’ús de l’edifici. El Codi Tècnic de 2019 ja exigia que tots els edificis de nova construcció fossin nZEB, millorant així l’eficiència operativa, però ignorant una part enorme del problema: l’impacte ambiental de construir.
Aportacions del CTE 2026 respecte la normativa anterior
Aquí és on entra el Codi Tècnic de l’Edificació 2026 (CTE). Per primera vegada en aquest codi, la sostenibilitat ja no s’identifica només amb gastar menys energia, sinó amb reduir l’impacte ambiental global al llarg de tot el cicle de vida de l’edifici. Els materials, la fabricació, el transport o la demolició ja no seran qüestions secundàries a l’hora de projectar un edifici nou.
La creació del Document Bàsic de Sostenibilitat Ambiental (DB-HSA) és, probablement, l’aportació més rellevant d’aquesta reforma. Especialment, l’HSA1, que introdueix l’Indicador del Potencial d’Escalfament Global (PCG). Aquest indicador obliga a quantificar totes les emissions associades a l’edifici, des de l’extracció de matèries primeres fins al final de la seva vida útil. Aquest és un canvi normatiu i cultural important, l’eficiència energètica, per si sola deixa de ser suficient, no es podrà presentar com a sostenible un edifici que consumeix poca energia si, alhora, la seva construcció comporta un carboni embegut elevat.
Cal assenyalar que en primera instància es requerirà fer el càlcul del PCG, però fins a 2030 no hi haurà un límit obligatori d’aquest indicador. Per tant, el sector compta encara amb uns anys per consolidar la metodologia i aplicar la normativa correctament.
La segona gran novetat, l’HSA2 sobre mobilitat sostenible, respon també a una petició de l’EPBD en la que es promou l’electromobilitat. Des d’ara, els punts de recàrrega elèctrica i els espais per a bicicletes deixen de ser un extra i passen a formar part de l’equipament bàsic de qualsevol edifici nou. És una manera intel·ligent d’atacar les emissions indirectes associades als edificis, que sovint són tan importants com les pròpies.
El CTE 2026 representa, per tant, un pas clar cap a una visió més àmplia de la sostenibilitat, on el càlcul de les emissions de carboni s’amplia més enllà de l’associat al consum energètic. No obstant això, també deixa entreveure una certa por d’incomodar el sector amb una transició més gradual.
Com entenem l’edificació a Aiguasol?
A Aiguasol fa anys que utilitzem l’anàlisi del cicle de vida (ACV) com una eina estratègica de projecte i no tant com un tràmit finalista. Incorporar l’impacte ambiental en les decisions de disseny ens ha permès optimitzar solucions constructives des de fases inicials de projecte, demostrant que una edificació amb menor petjada de carboni és viable.
En aquest sentit, el nou enfocament del CTE no fa sinó generalitzar pràctiques que ja s’estaven aplicant en els projectes més avançats, sovint impulsats per promotors compromesos amb la sostenibilitat o per l’obtenció de certificacions com LEED, VERDE o BREEAM. La diferència és que ara aquests estudis deixen de ser una elecció voluntària i passen a formar part d’un marc comú per a tot el sector.
Des del nostre punt de vista, el CTE 2026 apunta en la direcció correcta perquè deixa enrere una visió reduccionista de la sostenibilitat i incorpora, finalment, l’impacte ambiental global dels edificis i la seva relació amb la mobilitat. No és un simple ajust normatiu, sinó un canvi de marc conceptual que connecta l’edificació amb els objectius climàtics reals.
Tanmateix, el període fins al 2030, en què només serà obligatori calcular l’ACV o el Potencial d’Escalfament Global sense límits vinculants, revela una estratègia de transició prudent. Servirà per consolidar mètodes, eines i capacitats tècniques al sector, però també permetrà continuar construint sense una restricció d’emissions embegudes. La qüestió no és si el nou CTE és millor que l’anterior, sinó si arriba amb la velocitat i l’ambició que exigeix el repte.
Fixar límits per als edificis nous és necessari, però segurament insuficient, el veritable repte continua sent un parc edificatori envellit. La pregunta clau va més enllà de quins límits s’hi imposaran: és qui i com finançarà la transformació massiva que això exigirà. Estem preparats, com a societat, per assumir aquest cost i aquesta responsabilitat?
Aplicació de l’ACV a Infinito Delicias, un projecte estratègic de Husos i Elii + Ultrazul + Fundació Daniel i Nina Carasso. Projecte guanyador del HOLCIM 2023.
