Barcelona, com moltes altres ciutats del món, ha experimentat un augment significatiu de la temperatura mitja en els darrers anys. Un aspecte preocupant és com aquesta tendència a l’augment de les temperatures afecta les escoles i, en conseqüència, l’entorn d’aprenentatge dels estudiants i la seva capacitat cognitiva. L’augment de la temperatura a Barcelona és particularment notable als mesos de maig i juny, amb un increment de 1.38°C i 2.79°C, respectivament, des dels anys 1780-1800 fins als anys 2010-2022. 

Davant d’aquesta realitat, Aiguasol ha plantejat un estudi amb l’objectiu de trobar solucions aplicables a totes les escoles construïdes a Barcelona, a través del desenvolupament d’una metodologia per analitzar les necessitats tèrmiques de les aules escolars a la ciutat. 

A més, dins d’aquest estudi també s’ha inclòs el potencial de producció elèctrica de les escoles  a partir de fonts renovables (fotovoltaica), per tal de cobrir l’augment de consum elèctric que suposaria una instal·lació de climatització per millorar la ventilació i refredar les aules a l’estiu. 

L’estudi forma part del “Nou Pla Escola Clima” a les escoles públiques de Barcelona, impulsat des de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal i el Consorci d’Educació.

La metodologia d’investigació s’ha dividit en dues fases:

1. Fase de Caracterització: En aquesta etapa, s’identifiquen els factors que afecten les condicions interiors de les aules en relació al confort tèrmic durant els mesos calorosos. Aquests factors inclouen l’any de construcció de l’edifici, la seva orientació, les proteccions exteriors i altres aspectes rellevants.
2. Fase de Simulació: Utilitzant l’eina de simulació TRNSYS i tècniques de simulació paramètrica, es modelen i simulen les aules en diferents configuracions. Això permet calcular les necessitats de refrigeració per assegurar el confort tèrmic dels alumnes i avaluar la demanda i el consum energètic associat a aquesta refrigeració.

Els resultats de l’estudi defineixen dos escenaris. El primer és el cas desfavorable, que considera les pitjors condicions possibles, incloent l’orientació menys òptima i la presència d’activitats escolars durant el mes de juliol. El segon és el cas favorable, que preveu les millors condicions, com aules a la planta baixa i sense activitats durant el mes de juliol.

En col·laboració amb el Consorci d’Educació, s’han establert diverses hipòtesis per donar resiliència al projecte, garantint el compliment del RITE (Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis) en termes de confort tèrmic i qualitat de l’aire interior, tot considerant l’activitat escolar al mes de juliol.

Les solucions presentades aborden dues necessitats clau a les aules escolars: garantir la salubritat i ventilació de l’espai, i proporcionar un confort tèrmic durant els mesos més càlids. 

Com a resposta a la problemàtica en termes de salut i renovació d’aire, s’ha proposat la denominada solució REN-A, una renovació d’aire centralitzada mitjançant una Unitat de Tractament d’Aire, (UTA), amb càlcul de cabal segons mètode prescriptiu del RITE.

 D’altra banda, com a resposta a la problemàtica en termes de confort tèrmic, s’ha proposat la denominada solució GEN-B, és a dir, la generació d’energia tèrmica mitjançant una bomba de calor amb distribució per aigua, i emissió via fan-coils instal·lats a les aules.

Aquest enfocament integral aborda tant la salut i el confort tèrmic dels estudiants com l’eficiència energètica i la sostenibilitat dels sistemes de climatització i refrigeració, la qual cosa contribueix a la qualitat de l’educació en aquests espais i a la durabilitat de les instal·lacions escolars. 

A més, les solucions s’han dissenyat tenint en compte estratègies generals per augmentar la resiliència dels edificis i la seva capacitat d’adaptació a les necessitats futures, sense descuidar les consideracions habituals en la construcció de centres educatius.

La rehabilitació i adaptació dels edificis a les noves necessitats pot ser complexa, però en el cas de les escoles, hi ha solucions tecnològicament madures que permeten assegurar un espai i una educació de qualitat, independentment de les condicions ambientals. Aquestes solucions inclouen una configuració arquitectònica eficient, l’ús de fonts d’energia renovable i tecnologies que redueixen els costos d’inversió. A més, les noves demandes de fred poden ser compensades amb un estalvi energètic. 

És essencial que les autoritats i les institucions educatives prenguin accions concretes per abordar aquest desafiament i crear un futur més sostenible. La climatització de les escoles públiques de Barcelona beneficiarà directament 55.519 alumnes de la ciutat, corresponents a tots els centres en què l’Ajuntament té competències pel que fa al manteniment i la reforma.

El pla es durà a terme en 148 escoles, 3 escoles d’educació especial i 3 instituts i es dividirà en dues fases de tres anys, amb 83 centres entre el 2024 i el 2026 i 87 entre el 2027 i el 2029.

El “Nou Pla Escola Clima” és un pas significatiu cap a una Barcelona més respectuosa amb el medi ambient i les persones, garantint un entorn òptim per a l’aprenentatge i el creixement dels estudiants, així com la  millora de la qualitat de vida als espais educatius de la ciutat.