Anàlisi d’entramats urbans, tipologies constructives, ubicació d’usos o de solucions arquitectòniques fins a arribar a sistemes eficients de barri i a la redacció d’ordenances específiques que minimitzin l’impacte energètic global.
Sovint, és difícil millorar el comportament energètic dels edificis si alguns aspectes no s’han considerat prèviament en les diferents fases de planejament urbà. Encara que les intervencions en aquestes fases prèvies tenen una major repercussió sobre el resultat final, tant en termes de consum d’energia primària (i nivells d’emissions associats) com en termes econòmics, la introducció de l’energia com a element transversal a tenir en compte des de les fases inicials de planejament urbà és, encara avui, una assignatura pendent.
Naturalesa multidisciplinar
L’exercici d’activitats de planejament urbà requereix, per la seva naturalesa, de la conjunció de diverses disciplines, i sovint els coneixements requerits per a la incorporació de criteris d’eficiència energètica i integració de sistemes energètics eficients escapen als dels equips projectistes, necessàriament més generalistes. En aquests casos, la integració en l’equip d’una figura que disposi de les eines, els coneixements específics i l’experiència serà necessària.
Optimització energètica d’elements passius en fases de planejament urbà
En l’apartat d’elements passius es pot intervenir en fases inicials amb l’objectiu de reduir les demandes energètiques. En una fase prèvia, es poden treballar aspectes com orientacions, entramats, alçades dels edificis, distribució d’usos o aspectes de forma. Posteriorment, previ anàlisi de les tipologies d’edificis que recull el pla urbanístic es determina l’escenari de demandes energètiques que permetrà definir i analitzar l’efecte de diferents propostes de millora com el control de la ventilació natural, elements de protecció solar, millorar el coeficient de transmitància tèrmica, millora del factor solar modificat, o altres mesures que es poden exigir mitjançant normativa específica o promoure a través de guies de bones pràctiques per als equips projectistes.
Sistemes energètics eficients a nivell de barri
En relació amb els elements actius, una vegada optimitzades les demandes energètiques a nivell de barri, s’analitzen el seu perfil i forma per a estudiar diferents opcions de producció i distribució energètica que millor encaixin amb l’escenari. En aquest sentit, es pot intervenir incorporant sistemes de producció centralitzats per satisfer les demandes energètiques més enllà de l’escala d’un edifici. Per això, és necessari elaborar mapes d’intensitat de demanda, plantejar agrupacions de demanda, procedir al disseny optimitzat de la xarxa o xarxes distribució i plantejar diferents opcions tecnològiques.
El treball realitzat per a la reducció de les demandes energètiques així com el plantejament d’un sistema de producció eficient es vincula a la certificació energètica d’edificis, per inclinar el resultat final global a una certa lletra en l’escala de qualificació energètica.
L’urbanisme, en buscar l’interès general, ha d’harmonitzar interessos públics i privats de molt diversa índole i és bo que deixi un marc ampli d’intervenció dels particulars, i no condicionar fins al detall l’edificació. En aquest sentit, és interessant establir un marc que estimuli els interessos particulars a aconseguir millores en termes de consum d’energia, deixant un marge de llibertat.
