L’energia solar tèrmica és l’energia primària per antonomàsia, ja que dóna origen a la biomassa, als hidrocarburs o al vent, sense anar més lluny. A més, de forma directa condiciona tèrmicament els espais i el conjunt del planeta, fent possible la vida. El seu aprofitament i gestió ve ja d’antic, però a dia d’avui la utilitzem de forma directa per a usos amb finalitats tèrmiques, com la calefacció, la refrigeració o l’escalfament d’aigua per a ús sanitari o industrial, així com per a altres fins, com la dessalinització, la detoxificació o la generació elèctrica mitjançant cicles de vapor. La seva diversitat d’usos es correspon amb la de les seves tecnologies, pel que no podem parlar de tecnologia solar tèrmica en singular, sinó de tecnologies solars tèrmiques.
Les aplicacions més conegudes entre el públic general, la producció d’ACS, l’escalfament de piscines o la calefacció, i les tecnologies associades típicament a elles, captadors plans amb i sense coberta o tub de buit són, per la seva proximitat, les que han ajudat en major manera a la difusió de l’energia solar però al seu torn les que han reportat també la pitjor fama, derivada dels problemes d’implantació i ús de la tecnologia en múltiples ocasions. Aquest mercat, molt lligat al mercat de la construcció, ha fet un important mal al sector en els darrers anys, pels ajustats preus i qualitats i l’intrusisme associat a un mercat de grans dimensions poc regulat. Així i tot sembla que la bondat de la tecnologia he merescut el perdó de la societat i ens trobem en una segona oportunitat mundial, amb una indústria més professionalitzada i uns requeriments d’eficiència energètica i de control de costos energètics en els quals la solar tèrmica tindrà molt a dir. Tot i això, i atès que l’ésser humà no ha canviat excessivament des de l’anterior oportunitat, hauran de jugar un paper fonamental en aquest nou mercat global, les empreses de serveis energètics dominadores d’aquestes tecnologies, amb capacitat per a implementar i explotar aquests sistemes amb les majors garanties i beneficis.
En aquests moments d’incertesa però també d’oportunitat i millora cal destacar alguns camps d’aplicació i tecnologies destinades, segons sembla, a jugar un paper fonamental.
En primer lloc la calor solar per a processos industrials: no es pot permetre a l’indústria la incertesa dels costos energètics en un món cada dia més especulatiu, què millor valor futur que una energia de qualitat a preu taxat des d’aquest segons únicament repercussions d’amortització ? El potencial mundial d’aquest sector és diverses vegades més gran que el mercat existent i dóna cabuda a múltiples tecnologies d’interès de baixa i mitjana temperatura, des del captador de placa plana (FPC) fins als captadors lineals de Fresnel (LFC), passant pels tubs de buit (ETC) i els captadors de paràbola composta (CPC), tecnologies que permeten treballar a costos assumibles a temperatures de fins a 250 º C. També les ESCO estan cridades a intervenir entre la tecnologia solar tèrmica i les indústries, ja que no és aquest el seu negoci. Entre les aplicacions de tipus industrial no s’ha d’oblidar la dessalinització i la detoxificació d’efluents.
En segon lloc, les aplicacions de condicionament d’edificis, sigui per calor o per fred, sigui per a edificis o per barris. La implantació de solar tèrmica acoblada a sistemes de districte és ja un fet que ha anat creixent aquests darrers anys: el temps d’explotació d’un sistema d’aquest tipus és totalment compatible amb els terminis d’amortització dels sistemes solars tèrmics, de manera que només incrementen la rendibilitat dels projectes i milloren la seva independència energètica. Pel que fa referència a la generació de calor, fred i al condicionament d’aire, s’han demostrat competitives i semblen tenir un paper a jugar en un futur pròxim, la integració de solar de mitja temperatura amb absorció de doble efecte i recuperació de calor de baixa temperatura, la de solar de baixa temperatura amb sistemes DEC i l’acoblament de solar tèrmica amb bombes de calor elèctriques aigua aigua o aire aigua.
Finalment, i només com destacats, cal esmentar el paper que jugarà la solar termoelèctrica en el mix elèctric global i l’oportunitat que brinda d’hibridació amb biomassa al mateix temps que d’aprofitar la calor de refrigeració, tot a costa de rendiment elèctric, per alimentar usos tèrmics al mateix temps que estalviar aigua d’evaporació.
En definitiva, si algun dia arribem un escenari amb alta fracció renovable, les tecnologies solars tèrmiques hi tindran, sens dubte, un important paper.
